El nostre nom

El nom del nostre Institut, ROVIRA-FORNS, fa referència a dues persones nascudes a Santa Perpètua de Mogoda assassinades pels nazis en un dels seus camps d'extermini. El nom, per tant,  vol ser un homenatge a aquells que lluitaren contra el nazisme, el feixisme o qualsevol mena d'injustícia.

En el seu llibre "Els Catalans als camps nazis" l’escriptora Montserrat Roig diu: "Cal remarcar el fet que gairebé tots els catalans víctimes del  nazi-feixisme als camps d'Alemanya fossin fills de la classe treballadora. Eren els mes desvalguts, els qui menys ajut trobaren per a poder sortir dels camps de concentració francesos. En sortiren els intel·lectuals, els de professions liberals, els qui tenien relacions a França, els quadres importants dels partits; hi restaren els qui no saberen trobar l'escletxa per fugir-ne. Els qui no tenien ningú"

JOSEP ROVIRA I PRATS

rovira2

Va nèixer el 14 d’octubre de 1906 a Santa Perpètua de la Mogoda. Va treballar com a mosso en feines del camp i posteriorment en una fàbrica que es dedicava a tenyir teixits a la carretera de Sabadell. Es va casar el 1926 amb Mª Dolors Riera i tingué dos fills: Marcel, nascut el 1927 i Baldomero nascut el 1929. Quan esclatà la guerra civil va combatre al costat de la República en la famosa "Columna Durruti". Al gener de 1939 quan l'exèrcit feixista del General Franco va ocupar Catalunya, va haver de fugir a França on fou internat al camp de "El Barcarès" (a prop de Perpinyà). La seva família (esposa i dos fills) també fugiren cap a França i ja no el tomaren a veure més. Poc abans d'esclatar la Segona Guerra Mundial, França creà companyies de treballadors que anaven a la frontera amb Alemanya i construïen fortificacions. En Josep Rovira en formà part i quan L'exèrcit nazi va ocupar França el feren presoner el juliol de 1940. Va passar pels stalgs (camps de presoners) nº VIII-C i XII-D. El 25 de gener de 1941 va ser deportat al camp d'extermini de Mauthausen (Austria), on li assignaren la matrícula 5063. i posteriorment fou tratraslladat al camp annex de Gussen, on li assignaren la matrícula 14405 i on fou assassinat a les tristament famoses cambres de gas el 18 de novembre del 1941.

 

 

 

PROJECTE FORNS I NINOU

fotorov1

Va néixer el 7 d’agost de 1907 a la Granja Soldevila de Santa Perpètua de Mogoda, on la seva família treballava juntament amb d’altres famílies. Posteriorment, només amb 4 anys, marxà a viure a Parets del Vallès on treballà en dues fàbriques diferents. Fou afeccionat al futbol i al teatre. Jugà en el primer equip de futbol que es formà a Parets del Vallès i formà part del grup de teatre d’afeccionats del poble. Es va casar l’any 1932 amb la Francesca Roca i Parera i el 1933 va néixer el seu primer fill, Enric Forns. Va tenir un altre fill però va morir als 15 dies de néixer.

En Projecte va ser un home sempre interessat per la política, va ser membre d'Estat Català i en dissoldre's aquesta organització s'integrà dins la CNT i, durant el període republicà, arribà a ser regidor del seu poble. En esclatar la guerra l’any 1936 va lluitar al costat de la República juntament amb molts d’altres demòcrates del seu temps. Quan Catalunya fou ocupada per l’exèrcit franquista, va fugir a França i va anar a parar a un dels camps de refugiats on s’internava els republicans que s’exiliaven.

Quan l’exèrcit alemany envaí França, a l’inici de la Segona guerra Mundial, fou capturat i deportat als Stalags VIII-C i XII-D. Finalment s'estigué al camp d’extermini de Mauthausen on arribà el 25 de gener de 1941 i se li assigna la matrícula 3856. El 17 de febrer d’aquell mateix any fou traslladat al camp d’extermini de Gussen, on se li assignà la matrícula 9896 i on morí assassinat el 7 de novembre de 1941.